El refugi de la "Fuente del Escudero", dintre del terme municipal d'Almansa, va ser el lloc escollit, i us
assegure que vam haver de suar per tal de trobar-lo, més endavant ho
explicaré amb més detall.
El bivac ja era aleshores una activitat consolidada, el centre
apostava ben fort per l'excursionisme i l'immensa serra que ens
envoltava
ens plantejava un gran repte: trobar el lloc adequat. Bastava amb un
simple aixopluc ni massa prop ni massa lluny del campament.
Abans que res dir què: la serrà d'Ènguera, amb el massís del Caroig,
els mils incendis patits, els seus arbres mil·lenaris, les seues
cendres, les seues gents... els menotis, peligros... o els seus
racons... en fí..., ens encanta, ens agrada moltíssim. Per a nosaltres,
"els d'aixativa", és com la nostra pròpia serra i és per això que el
bivac del 92, any de celebracions i efemèrides, havia de ser un
bivac especial.
Va ser un bivac de dos dies i una sola nit.
Eixírem el diumenge després d'esmorzar i a l'hora de dinar ja
haviem arribat, férem temps xarrant, jugant i inspeccionant la zona
i en un tret i no rés s'havia fet de nit. Sopàrem i aleshores
entràrem al refugi per la finestra. Cal tenir en compte que en
aquella época es tractava d'una casa mig abandonada, no hi havia
clau ni autoritat que la proporcionara, per tant si no voliem fer
nit al ras havien d'entrar per la finestra. Aquella nit fou
memorable. Les nits dels bivacs sempre han sigut especials, per
moltes coses, però sobretot per les històries de por que es conten.
Òbviament es contàren histories que ens possaren a tots els pels de
punta. L'endemà, després d'esmorzar, tornàrem al campament desfent
el camí i d'aquesta manera tancàrem una pàgina més de la nostra
història.
Tot bivac comporta una feina previa: el reconeixement del lloc i de
la ruta. Abans d'anar amb els xiquets cal tenir-ho tot apunt, cal
conéixer bé tot el recorregut i tots els detalls, el punts s'aigua,
els punts de pernocta, els enllaços, etc. El reconeixement del bivac
del 92 es va fer en BICICLETA, així com ho dic. Eixírem un dissabte
de matí de Xàtiva, paràrem a esmorzar a Ènguera i quin esmorzar!:
entrepà de pernil, mariscà de mono, cervesseta, gelat, café copa i
puro i aleshores enfilàrem les rampes del port de Navalón...
imagineu-se!. Els integrants de l'expedició deixàren a la fortalesa
de les seues cames el seu destí, alguns arribàren a port altres
foren rescatats pel vehicle d'intendència. Férem nit a "Les Arenes"
i a l'endemà férem el primer i únic reconeixement sobre dos rodes. |
