<< Tornar

El Parc Natural del Senyoriu de Bértiz és la zona amb major atracció turística de Navarra, ja que és visitat anualment per unes 90.000 persones. Es troba situat en el centre de la comarca de les Valls Cantàbriques, al nord de la divisòria càntabre-mediterrània, a la vora del riu Bidasoa. Les 2.040 hectàrees que composen els terrenys del Parc Natural formen part del terme municipal de Bertizarana, i afronten al nord amb el terme d'Etxalar, a l'est amb el terme de Baztán, al sud amb el riu Bidasoa i a l'oest amb altres terrenys de Bertizarana i la muntanya denominada Quatre Pobles.

La primera referència de propietat del Parc es remunta a l'any 1392, i concretament es tracta de Pedro Miguel Bértiz, també conegut amb el sobrenom de Micheto, a qui van anomenar merí major de les Muntanyes. Amb posterioritat a diversos senyors de Bértiz, la finca va ser adquirida en 1898 per Pedro Ciga Maig, qui la va configurar a l'estat actual. El senyor Ciga, per testament hològraf, va llegar en 1949 la dita finca a Navarra i en nom seu a la Diputació Foral amb la condició de conservar-ho sense canviar les seues característiques i amb l'objectiu que fóra utilitzat amb fins recreatius, educatius i de conservació i investigació dels ecosistemes naturals.

Així, per Acord de la Diputació Foral, el 25 de març de 1984 es va declarar la finca "Senyoriu de Bértiz" com a Parc Natural, el primer de Navarra, després obtindrien esta qualificació Urbasa-Andía (27 de febrer de 1997) i Bardenas Reales (6 d'abril de 1999). D'esta manera es va protegir un territori de 2.040 hectàrees en què es diferencien dos zones: el Jardí i la zona muntanyosa.

La història del Jardí, situat a la vora del riu Bidasoa, es remunta a l'any 1847, moment en què va ser dissenyat pel jardiner francés Félix Lambert, encara que va ser Pedro Ciga qui ho va configurar tal com es troba en l'actualitat. El Jardí alberga en els seus 3,4 hectàrees arbres i arbustos dels més llunyans racons del món, entre els que es troben el ciprer calb, el cedre de Japó, els teixos, les camèlies, les azalees o els bambús, que es combinen amb el gran nombre d'espècies autòctones. En l'últim cens es van comptabilitzar un total de 126 espècies. Entre elles es troba el ginkgo, l'espècie arbòria viva més antiga del Reina Vegetal, anterior a l'aparició dels mamífers.

El Parc alberga en el seu interior un Centre d'Interpretació de la Naturalesa.
 

FLORA I FAUNA
 
La vegetació predominant del Parc està composta pels boscos caducifòlis atlàntics. El bosc dominant per damunt dels 500-600 metres d'altitud és la fageda oligòtrof, junt amb falagueres, brucs, nabius i gramínies.

La roureda acidòfila de roure comú ocupa les vessants baixes, mentres el marojal de reduïda extensió, és la tercera peça del paisatge forestal de les vessants del Parc Natural. El fons de la vall del Parc Natural presenta vernedes lineals ben conservades, en contacte amb prats de sega que substituïxen als antics boscos de fleixos sobre sòls fèrtils, seguint un model d'agrobiosistema propi de l'àrea baztanesa.

En general, els boscos del Parc Natural responen a un grau de naturalitat elevat, la qual cosa fa del conjunt una peça d'alt valor ecològic per la seua representativitat i grau de conservació. De fet, el Parc Natural constituïx una conca tancada en model de tàlveg, perfectament estructurada, com s'aprecia des dels 830 metres d'Aizkolegi, punt culminant del Parc.

Entre la fauna present en Parc Natural cal assenyalar que les aus niuadores compten amb 46 espècies. Entre les aus sedentàries destaquen l'enfilador blau, el carboner palustre, el carboner garrapinos, el capellanet, el passerell, el pic picapinos, l'agateador comú i l'agateador del nord. Així mateix, es poden trobar el xiulet reial, xiulet negre, pic picapinos, pic menor, pic dorsiblanc i el pic mitjà.