<< Tornar

  RESUM DE QUINZE DIES DE CAMPAMENT

Tot s'inicia el mes de Juliol, quan l'equip de monitors es posa a treballar i comença a preparar les activitats, els ral·lis i els jocs que faran gaudir als xiquets durant quinze dies al campament. Seran uns dies inoblidables, ens ho passarem molt bé, farem ràpel i l'escalada, aprendrem moltes coses i conviurem amb la natura.

Aquest any (1999) el lloc escollit és el campament San Juan de Riópar a la província d’Albacete.

 L'1 d'agost  sortíem de Xàtiva cap al campament amb molta, moltíssima il·lusió. En arribar, el primer que vàrem fer fou descarregar la furgoneta de material i les motxilles dels autobusos. Després anàrem cap al menjador, on aquest any utilitzarem les ja mítiques botiges, per tal de beure. En acabant, i després d'un bon descans, es repartiren les tendes per equips i s'aconduí el campament amb estenedors, papereres i com no, amb la nostra bandera. Férem una reunió on explicarem les normes del campament. I per la nit férem la presentació oficial de tots els assistents, tant monitors com xiquets havíem d'anar coneixent-nos.

  El 2n dia  de campament fou el dia de Hol·lywood, on els xiquets es convertiren en autèntiques estrelles. Durant el dia, fent ús de la seva imaginació, prepararen el guió d'una obra que representarien per la nit. A més d'escriure i assajar l'obra, els xiquets devien fer-se el vestuari, maquillar-se etc. El resultat del treball fou sorprenent. El nostre "Riópar Auditorium" s'omplí amb tot el “glamour” de Hol·lywood. Es podia veure a Harrison Ford, Spike Lee, Michael Douglas Garrafon. Els xiquets anaren desfilant per l'escenari mostrant les seues obres i el seu art a la resta dels companys, però en especial als nostres membres del jurat. Ells eren els encarregats d'atorgar els diferents premis (millor pel·lícula, millor actor, millor vestuari...). A més els xiquets van poder veure el “trailer” de "L'episodi 1: L'amenaça gallinacea" una obra que dies després representarien alguns 
dels monitors.


 El dia següent  fou el dia ecològic. Aprofitant que el campament estava molt prop dels famosos “Chorros de Riópar” anàrem d'excursió a visitar-los. El camí fins allí el férem per equips seguint un rastreig, les pistes estaven marcades amb pedres i fustes. Una vegada allí ens dividirem en dos grups per tal de visitar el centre d'interpretació , on ens mostraren les plantes i els animals que per aquella zona podíem trobar.Per la vesprada pujarem als “Chorros” i en acabant tornarem tots junts al campament. Per la nit un femater, un bomber i un forestal, ens visitaren per tal d' explicar-nos coses tan importants com que passa quan tirem un paper a terra o per què plou. A més al final ens regalaren un llibre amb tot el que podem fer per salvar la terra.

  El quart dia fou  el dia de les olimpíades. Aquest és el dia que dediquem a l'espot. Els xiquets competeixen entre ells, primer individualment en proves com la marató, natació o llançament de pes i després per equips en jocs com el handbol o futbol. Al final tots van tenir medalla a la participació, perquè com diuen, l'important és participar. Per la nit vàrem fer l'esperat joc del “Stalking”, on els xiquets havien d'esbrinar els objectes que penjaven d'un fil lligat d’un arbre, mentre els monitors intentaven impedir-ho.

  A l'endemà  fou el dia “Game Over”. Aquest dia va estar preparat per l'equip de juvenils (molts d'ells ara monitors). La filosofia d'aquest dia era: si sempre et bases en la sort probablement acabes perdent. Pel matí els xiquets intentaren aconseguir punts amb jocs d'azar. Per la vesprada feren el "ral·li incorrecte" on s'embrutaren de dalt a baix intentant conservar els punts aconseguits durant el matí, que més tard canviarien per premis. A la nit es va fer un concurs per escollir al súper xic i la súper xica del campament, on els xiquets passaven per diverses proves com el passe de models o fins i tot tocar un instrument.

 El sisè dia  fou el “Dia del ral·li del terror”. Mentre els xiquets més xicotets se n’anaren de vivac, els majors es quedaren sols al campament. Així que aprofitaren per fer activitats més encarades a ells com ara un joc d'orientació, el ràpel o l'escalada. Però sense cap dubte, el que més inquietud despertava va ser l'esperat ralli del terror. On els monitors es caracteritzen i sota la llum de la lluna fan tremolar de por fins i tot els més valents dels majorots.

  El setè dia  fou el “Dia després de la nit del ral·li del terror”. Mentre els menuts tornaven del seu bivac, els majors, i després d'haver-se recuperat de la nit anterior, s'enfrontaren a un dia una mica estrany i misteriós. Els monitors havien preparat el “ralli dels detectius” i varen clavar els xiquets dintre del joc, sense explicar-los res i sense que se n’adonaren. El resultat fou una vegada més, sorprenent. Els xiquets estaven tan involucrats en el joc que gaudirem moltíssim. Per la vesprada tingueren una reunió on se'ls parlà de l’impressionant vivac que anaven a fer el dia següent. Durant la nit, i ja tots junts, férem l'oració a la llum dels estels on vàrem expressar els nostres desitgos mentre gaudíem del meravellós cel que ens envoltava.

 A l'endemà  fou el dia Disney per als menuts i el primer dia de bivac per als majors. Ara eren els xicotets els que es quedaven sols al campament i varen aprofitar el dia per fer activitats tan xules com el taller de màscares i la cavalcada “Disney” pel matí es convertiren en personatges de dibuixos animats, o el taller de titelles amb teles, cartolina i llana de la vesprada. A més es varen inventar unes històries i per la nit les van representar. Després varen sortir a caçar “Gambussinos”, però no varen tenir massa sort. Per altra banda els majors visqueren una autèntica jornada d'aventura. Caminaren entre bous, visitaren el lloc on mataren al “Pernales”, però sobre tot gaudirem del meravellós paratge, eixe “marco incomparable de belleza SIN igual” la serra del “Calar del rio mundo”.

El 2n dia del bivac per als majors fou el “Dia de George de la Jungla” per als xicotets ( dia 9 ). En aquest dia els més menuts s'ho passen d'allò més bé embrutant-se fins les orelles. Per començar varen tenir el rastreig “Voy en busca de un león", on devien seguir el rastre del lleó que havien de caçar. Al final acabaren tots ben bruts i mullats per la mangera. Per la vesprada férem un joc on hi havien proves d'habilitat i d'altres físiques amb les que de nou els nostres menuts s'embrutaren. Per la nit els xicotets tingueren el seu particular ralli del terror on a més d'un se li varen posar els pels de punta. Mentrestant els més majors continuaren amb la seua aventura en plenanatura, aquesta nit dormiren al càmping “Rio Tus”.

  El dia següent  fou l'últim dia del bivac per als majors i el “Dia de la risa” per als menuts. Encara que la primera activitat del dia no fou massa divertida (vàrem fer una neteja a fons de les tendes) si que ho va ser “el túnel de la risa” amb el que els xiquets no van parar de riure. Per la vesprada varen fer el ral·li de "Miliki era un pallasso" on els xiquets anaren convertint-se a poc a poc, i gràcies al vestuari que aconseguien en cada prova, en autèntics pallassos de circ. Per la nit, grans i menuts participaren en el gran concurs "Tens més tecles que un piano" on els nostres xiquets ens mostraren les seues dots musicals.

 El dia després  s'anomena “Dia del boato final”. Era el dia de l'últim l’eclipsi solar del mil·leni i els  rumors deien que era el dia de la fi del món. Nosaltres per si de cas el passarem entre rallies, jocs i activitats. Pel matí els xiquets s'enfrontaren a dures proves d'habilitat i resistència per tal d'aconseguir l'instrumental necessari per acabar amb la bèstia que volia destruir el planeta.I perssupost, al final ho aconseguirem. Per a celebrar la nova era decidírem crear un món ple d'amor, pau i amistat, férem el joc “Que bonito es el amor” en el que els xiquets a més de fer coses tan tendres com pentinar-se els uns als altres, s'enviaren cartetes dolces i es feren regalets. Aquesta nit fou “La nit màgica” on els personatges dels contes prengueren vida per tal d’encisar els xiquets (i els que ja no són tan xiquets), amb les sues fantàstiques històries.

  El 12é dia  fou el del poble. Aquest dia ompliren les nostres motxilles amb uns bons entrepans i se n’anàrem cap a Riópar. Allí férem el ja típic ralli del poble, amb proves com aconsegir un entrepà de truita amb pernil, o posar-se el vestit típic per a les que obviament necessitaven la col·laboració de la gent del poble. Per la vesprada, i després d'un bany a la piscina municipal, tornarem al campament. Al caure la nit férem el ral·li "Llum i so" on els xiquets havien de trobar les proves amagades, guiant-se per les llums o els sons que ens conduïen a cada monitor.

 L'endemà  fou un dels dies més importants. Férem el “Dia dels drets humans” on intentàrem que els xiquets es conciensarem de la crueltat de la guerra i aprengueren a apreciar més tot el que tenen. Pel matí els distribuirem per famílies i cadascuna es va fer la seua casa. Per la vesprada, mentre celebravem les festes del poble, esclatà de sobte una guerra. Els homes i xiquets se n’anaren a lluitar contra l'enemic. Mentre els ancians, les dones i els xiquets menuts se n'anaren cap a un campament de refugiats. Per una banda, al camp de batalla hi hagueren diverses baixes per les emboscades, les malalties i els camps de mines, i per l'altra, els refugiats eren víctimes d'abussos i tortures per part d'un grup militar descontrolat. Enmig d'aquesta situació insostenible, arribà la noticia de la fi de la guerra però al tornar al campament es trobaren amb les cases destrossades i tota la feina del matí per terra, a més els supervivents tingueren que visitar la fossa comú on estaven tots els morts de guerra. El resultat d'aquesta espectacular activitat fou el coneixement , per part dels xiquets, de les conseqüències, sempre negatives que comporta la guerra. La nit fou completament diferent i els xiquets rigueren de bona gana amb l'obra dels monitors de "L'episodi1: L'amenaza gallinàcea", la història d'una xiqueta que li pica una gallineta.

 Dia 14 , “Dia de la revisió del campament”. Pel matí vàrem fer el gran joc de "La Pelua Mutant", on els xiquets devien passar diverses proves de tot tipus, físiques, psicològiques, biològiques... per tal d'esbrinar qui era mutant i qui no ho era. Al final es dividirem en dos bàndols. Mutants i humans acabaren barallant-se de la forma més divertida, amb una refrescant guerra de farina i globus d'aigua. Tot seguit pringarem al “Zorro” del campament que per les nits s'encarrega d'escarmentar als que es porten mal, això sí, amb armes tan inofensives com la pasta de dents, o un despertador que sona per sorpresa. Per la vesprada, com que era l’últim dia que passaven allí, l'aprofitarem per revisar totes les coses del campament, des de les activitats, fins les instal·lacions. Tot açò per tal de conèixer l’opinió dels xiquets que són qui vertaderament ens importen. Abans de l'últim sopar, els pallassos ens recordarem breument, totes aquelles coses que mai oblidarem del campament. I per la nit férem la "Gran Revetlla" on monitors i xiquets ens cansarem de ballar.

  15é dia , l'últim dia del campament. Avui tant sols quedada fer les motxilles i replegar-ho tot. Se n’anàvem ja cap a Xàtiva, arrere quedaven les experiències viscudes durant quinze dies. Tornaven a casa tristos perquè tot arribava a la fi, però amb l'esperança de poder tornar un any més a gaudir d'un campament, que serà de nou sense cap dubte inoblidable.