<< Tornar

Encara ara, quan ja fa uns quants mesos que vam tornar, no podem evitar recordar-los amb enyor. Aquest any el campament va ser als Pirineus, exactament a la selva d'Oza, dintre de la vall d'Echo, lloc que coneixem prou bé (ja què hem estat tres vegades). Tornàrem tots junts, xiquets i monitors, a gaudir d'un estiu espectacular i com solem dir: un estiu diferent.

No faltaren dies com el de les olimpíades, on aquesta vegada forem acompanyats per déus grecs. El dia de les arts escèniques, els xiquets representaren aquella vella història d'un camell que no l'acceptava ningú. Ho feren des de diversos punts de vista, cada equip a la seva manera (recorde amb un somriure aquelles titelles fetes amb sabatilles esportives, les ombres xinesques utilitzades com a tècnica teatral innovadora als campaments). El dia ecològic, vingueren dues xiques expertes en biologia, per explicar-nos la flora i la fauna de la zona. També férem un taller on fabricàvem una llibreta amb paper reciclat.

Altres dies espectaculars foren; el dia de les festes del poble. Poguérem gaudir de; des d'unes falles (amb mascletà, paella de macarrons i fallera major inclosa) fins al sopar de cap d'any, passant pels Sant Fermins, la Tomatina de Bunyol i una solemne processó en honor i glòria de la mare de Déu de la columna i el lliri del miracle. Tot acompanyat, evidenment, per la nostra xaranga particular dirigida pel mestre Ximo Tormo.
 

El dia dels drets humans, amb un joc sobre l'immigració ens va permetre reflexionar a tots, sobre aquesta problemàtica social i de tanta actualitat. Durant el dia Papallona ,els xiquets és van sentir més units que mai als monitors (i és que compartir tot un dia amb una persona, vulgues o no, uneix de veritat). El dia d'Echovisió, es composaren vertaderes obres mestres de la cançó. Al final guanyaren, després del "Xarleston" verbal de José Francisco, els aquips Anaconda i Juvenils, empatats en primera posició amb uns temes realment bons.

Però no vàrem estar junts tots els quinze des al campament. Volíem aprofitar el lloc al màxim i anàrem, en dos torns, de Bivac.

Els més xicotets passaren la nit fora del campament a la "Borda Bisaltico" i els majors descobriren paratges tan espectaculars com Aguas Tuertas, l'Ibón d'Estanés , el bosc dels faigs , o Candanchú (on forem espectadors d'una prova del campionat d'Espanya de Mountain Bike). També estiguerem a Canfranc (passarem la nit a l'estació internacional, obra mestra de l'arquitectura de principis de segle). El tercer dia visitarem la ciutat de Jaca, i descasarem a la piscina municipal.

Quan els Majors se n'anaren de bivac, els xicotets tingueren tres dies dedicats a ells; el dia xinés, el dia del zapping i el dia d'esbarjo. Feren moltíssims jocs, ral·lis i tallers. Òbviament els dos dies que marxaren els més menuts, els majors férem altres activitats pròpies a la seua edat; una marxa a l'ibón de Acherito, i el dia de la màfia, on desenmascararen i jutjarem a la família "Llopiano", sense oblidar que també es va fer l'activitat més esperada per molts al campament, el Ral·li del Terror. Més d'un quasi es mor de la por (...i que faig si se m'acaba el fil de pita...)

Altres activitats que no fallaren foren la nit màgica (enguany tornarem a veure fades, "ninfes" i donyets), la nit temàtica sobre astronomia (ja que com diu la cançó, estàvem tant prop del cel que pensàvem que érem part d'ell) o la revetla, enguany millor que mai.
 
I tot açò amb aquells moments de rises, bromes, d'amistat i de totes aquelles coses que fan dels campaments uns llocs tan especials. Si alguna vegada heu vingut amb nosaltres de campament, el més segur es que sabeu de que parle, i si no, a què espereu a comprovar-ho?

Plannig Echo 2000

<< Tornar