| |
Sortirem després d'esmorzar i anirem
cap al poble de Covaleda, no agafarem el camí
més curt, seguirem el curs del riu en direcció
cap al "Pozo
de San Millán". El primer punt d'interés del
babybivac el trobarem ben prop del campament;
les restes d'una necròpolis mediaval amb algunes
fosses antropomorfes. Estem parlant de quatre o
cinc sepultures de pedra ben cusrioses que són
testimoni inexorable del pas dels segles. Allí
mateix tenim un lloc ideal per al bany, però ens
pilla massa prop del campament, probablement ens
refresquem a la tornada.
 Seguint
la sendera que voreja el riu i sense deixar-la
en cap moment, trobem el pont del "Paso de los
Arrieros", en perfecte estat des de la seua
construcció al segle XIX, i més endavant veurem
un altre pont també ben interessant. No el creuarem, perquè
enfilarem ara un tram de pujada que ens portarà a
una mena de balcó, situat dalt d'un turó, des
del qual es pot veure el barranc que forma el
riu envoltat ja d'abundat vegetació. Als nostres
peus una bona
mostra de la natura de Soria en estat pur. Ací
farem un bon grapat de fotos ben xules.
El camí que ens resta és molt bonic: marxarem
envoltats de pins, caminant sobre la verdor de
la gespa natural, seguits de cavalls què sense
ser-ho, pareixen salvatges, i veient en tot
moment com el riu va fent-se més gran a cada pas.
En poc més d'un parell de quilòmetres arribarem
a un encreuament de camins, nosaltres seguirem
al recte fins el càmping "Refugio de
Pescadores", aquest serà el punt de pernocta.
Primer ens instal·larem, muntarem les tendes i
dinarem. Després, per la vesprada visitarem un
altre pont en aquesta ocasió un pont d'origen
medieval "puente de Soria", que per cert ha estat
recentment restaurat. Finalment anirem al poble (Covaleda)
i gaudirem de les festes locals, aprofitarem
també per a cridar per telèfon a casa. Fet tot
açò arribarà el temps del descans, i l'endemà
serà un altre dia.
Babybivac
II
Piedra andadera - Cueva de Melitón
Fotos
Babybivac II >>
La segona
jornada del babybivac començarà també
després d'esmorzar. Desmuntades les
tendes haurem de fer un enllaç amb la
furgona des del "puente de la Arenilla" fins
l'entrador del camí que puja a la "Piedra
Andadera", aquest enllaç ens estalviarà més
de quatre quilòmetres de dura ascenció.
Arribats a l'entrador, agafarem aleshores
una senda que ens pujarà fins la mateixa
divisòria de la serra, "Sierra de la Umbría
o El resomo", on trobarem la famosa pedra i
gaudirem al mateix temps de la impresionant
vista, des d'allí dalt podem veure part de
l'embassament de Vinuesa. Cal significar
també què aquest serà un tram de dura
ascenció, degut al
fort desnivell, però per sort el
recorregut no és massa llarg i a més a més
el paissatge valdrà la pena.
 La
"Piedra
Andadera" és una pedra gegant d'uns 10
metres cúbics (situada a 1.499 metres
d'altitud) és una pedra en peculiar
equilibri, de tal forma que pareix que a
l'exercir pressió sobre qualsevol punt de la
mateixa es mou, es balanceja. Aquesta virtut
li concedeix el nom de "Piedra Andadera" és
a dir; pedra que té la capacitat de caminar.
És també una pedra solitaria, a la vora d'un
barranc, no sembla ser fruit de cap
desprendiment ni moviment de terres, és una
pedra envoltada de misteri. Hi ha varies
teories que expliquen el fenòmen del
moviment, nosaltres ens quedarem amb
l'explicació què ens sembla més raonable, la
qual podem llegir a un dels panells del
museu del bosc a Vinuesa. En qualsevol cas
la imaginació popular és lliure i certament
dona molt de joc.
Passarem el matí a la pedra, farem un bon
grapat de fotos i després de dinar baixarem
ja en direcció cap al campament. Ara bé, si
hi ha temps i ganes, convindrà sense dubte,
fer una visita a la "cueva
del Tio Melitón": un bandoler de meitats
del segle XIX, un auntèntic personatge que
atemorí a les gents de la comarca. La
visitarem i parlarem del bandit i de la seua
vida.
El camí de tornada cap al campament és ja
un passeig, baixarem per la pista per on
ens ha pujat la furgona fins la "Fuente
de la Tortuga", alli mateix deixarem la
pista forestal i
creuarem el riu, refarem el camí fet el
primer dia i en un no res haurem arribat al
campament.
|
