Bivac II  Refugi del Berro - Laguna Negra                              Fotos Bivac II >>

De bon matí fem un petit enllaç amb la furgona des del refugi del Berro fins el Búnker, situat tres o quatre quilòmetres de pista forestal més amunt. El Búnker és un altre refugi des d'on tenim marcada l’eixida de la segona etapa. En aquest punt començarem l’ascensió fent front als trams de major desnivell, ho farem entre pins centenaris i marxant en forma de zig-zag, remuntant sempre un rierol què, en realitat, és el propi riu Duero. Superats els primers desnivells i sempre ascendint per la riera, deixarem a l’esquerra "Peñas Claras" amb les seues roques tant característiques: les famoses "tablas de la ley" i en un no rés haurem arribat a un altre punt clau del bivac: el naixement del riu Duero (ja a 2.140 metres). Veure nàixer un riu que es farà tant gran i tant important ens fa sentir-nos uns autèntics privilegiats.
 
Després d'uns moments per agafar aire, farem els últims trams d’ascensió fins el coll de l'Urbión, que ens dona accés al cim i al mateix temps ens descobreix l'espectacular vista de la vessant nord-est del massís, per on baixarem més tard. A la nostra dreta queda "Los Llanos de la Sierra". En aquest punt mateix, just on es forma la divisòria, una pedra gegant és l'únic aixopluc per a aquells que optem per estalviar-se el cim, i per a aquells que el facen, sols els quedarà uns pocs metres per a arribar al punt geodèsic (2.228 m. d'altitud). El paisatge és espectacular, mires on mires sols veus bellesa; "La laguna del Urbión", "El pico de las tres províncias", arbres mil·lenaris, "La serranía de Neila", "La laguna larga" i fins i tot la vall de l'Ebre al fons... en fi... si teniu oportunitat no s'ho podeu perdre.
 
Una vegada recuperades les forces, ens disposem a fer la segona part de la jornada. D'aquesta part destaquem la pronunciada baixada, amb diferents paissatges, sense cap dificultat tècnica, i amb algunes sorpreses ben agradables. I dic pronunciada donat que passem des dels 2.228 metres del cim fins els 1.753 de la "Laguna Negra", és a dir 475 metres de descens, què seran alguns més fins el pàrking i tot això, en poc més de cinc quilòmetres.
 
Els puts pel quals pasem i què són dignes de ser esmentats són: primerament baixem el "Portillo Arenoso" (2.152 m.) per senda fàcil amb un poc de pedra solta, fins arribar a la "Laguna Larga" (2.016 m.) ben pareguda a un ibon pirinenc, la rodegem per l'esquerre i després d'alguns metres per la cinglera del mateix turó que forma la llacuna, baixem un altre escaló i aleshores s'obri davant nostre un nou paisatge amb més vegetació i alguns prats de bona pastura. Parlem de la zona de la "Portilla" (1.850 metres), un tram on es sol trobar tot tipus de gents, excursionistes que pugem al cim, "domigueros" que contaran la gesta als seus nets, grups de diverses procedències i per què no? poetes i bohemis captivats per l'encissador entorn. Aquesta gentada es deu a la próximitat de la "Laguna Negra" el nostre objectiu d'aquesta segona jornada de bivac.
 
El caminar per aquestos terrenys és ben cómode, a mesura que anem baixant, aumenta la vegetació i es fan més freqüents rieres, rierols, prats i boscatges, tots plegats, anem a parar al mateix lloc. Hi ha un punt exacte on un pronunciat i perillós tallat, ens permet veure de colp la llegendaria llacuna Negra, tota, sencera, amb el seu misteri, una autèntica expressió de natura en estat pur, i aleshores, com una visió, et venen al cap els versos del poeta

Cuando la tarde caía entre las vetustas hayas,
y los pinos centenarios, un rojo sol se filtraba.
Era un paraje de bosque y peñas aborrascadas;
aquí bocas que bostezan o monstruos de fieras garras;
allí una informe joroba, allá una grotesca panza,
torvos hocicos de fieras y dentaduras melladas
rocas y rocas, y troncos y troncos, ramas y ramas.
En el hondón del barranco la noche, el miedo y el agua.

Finalment descendim un fort desnivell fins arribar a la vora de la llacuna. Aquesta baixada esta ben indicada i fins i tot ens avisa de la perillositat, per tant cal anar amb compte.
 
La llacuna Negra és una llacuna d'origen glaciar, certament espectacular. Té un color ben fosc i sempre ha estat envoltada d'un cert misteri. Algunes llegendes ho atribuiexen a què és una llacuna sense fons habitada per un misteriós inquilí, de la qual cosa es fan resò la tradició popular, poetes i pintors. L'origen glaciar és ben evident, de fet, s'observa clarament els sediments que anà deixant el glaciar i que hui conformen un mur de contenció que reté l'aigua donant lloc a la pròpia llacuna. Dinarem a la seua riba i de segur aquest serà un dels millor moments de tota l'excursió.
 
Baixarem al parking recorrent un quilòmetre i mig i ja sols ens quedarà fer un darrer enllaç amb la furgona, que ens traslladarà fins el càmping "El Cobijo" a la localitat de Vinuesa, on prendrem el bany i farem bivac.
 

Bivac III  Vinuesa - Museu del bosc - Playa Pita                   Fotos Bivac III >>

Tercer i últim dia de bivac. Després de desdejunar enfilem el camí cap al museu del bosc, un centre de recent creació que a més de voler ser la casa del futur parc natural, fa un recorregut interpretatiu pels valors, recursos naturals i tradicions de la zona. Arribarem després de recórrer un tram no massa llarg en el qual haurem de creuar el riu i agutditzar el nostre sentit de l'orientació, no perquè siga difícil, sinò pequè així ens ho hem plantejat. Els participants hauran de trobar el museu, per cert molt ben integrat al mig del bosc, i el buscaran utilitzat un mapa, la brúixola i el GPS. Ho faran per ells mateixos, sense cap ajuda de monitor ni guia.
 
Després de la visita al museu, farem una petita reunió per tal de posar ordre a tota la informació rebuda i aleshores ens traslladarem en autobus a "Playa Pita" (l'embassament de la "Cuerda del Pozo") a Vinuesa, allí posarem el colofó al bivac, serà la guinda del pastisset. Per la vesprada tornarem al campament.