|
Bivac del campament Segovia 2008 Babybivac >>
~ Senders Segovians ~
Bivac I
Campament - Senda del Arciprete de Hita - Àrea recreativa de
La Panera
Fotos
Bivac I >>
 L'objectiu
del bivac d'enguany és arribar a
la ciutat de Segòvia, però ens
separen trenta-set quilòmetres i
hem de superar grans desnivells,
com és el cas del port de
Pasapán. A més a més en aquesta
edició cal tenir en compte la
incorporació a l'assemblea de
majors de l'equip Festeres i per
tant aquest serà el seu primer
bivac aleshores no cal fer un
bivac massa dur. Tot plegat fa
que decidim buscar una
alternativa a la ruta directa
campament-Segòvia, molt llarga i
complicada per la calor i la
distància, per això optem per
fer la senda del Arcipestre de
Hita que recorre la vessant
segoviana de Guadarrama fins
arribar a unes penyes esculpides
pel vent la pluja i el temps.
Literatura i excursionisme és
una bona combinació que hem fet
servir ja en anteriors bivacs.
L'enllaç amb Segòvia el farem
des de "La estación de el
Espinar" amb tren, abans
passarem la nit fent bivac a
l'àrea recreativa de La Panera.
 Així
dons lo millor de la jornada
serà precissament les penyes del
Arcipestre. Aquesta formació
geológica va cridar l'atenció
del poeta medieval Juan Ruiz més
conegut com a l'Arcipestre de
Hita, autor d'un dels llibres
cabdals de la literatura
medieval espanyola, "El libro
del buen amor" on descriu
l'encontre amb una serrana veïna
de Tablada, i precissament
d'aquest fet hi ha testimoni a
la mateixa penya.
D'aquesta primera jornada de
bivac recordarem molts moments;
les vistes de Madrid entre
boires i contaminació, la
llegenda de la "mujer muerta"
contada per Marta Villan, el
bany a la piscina de La Panera,
els missatges que deixarem
escrits al cofre de testimonis a
les penyes del Arcipestre, el
concurs de menjadors de melons,
les histories de por per la nit,
la nit al ras al costat de la
mateixa "Venta del Cornejo", la
marxa per les canyades reials
leoneses i persupost els versos
del poeta que ara ací reproduim
"Yo, como soy humano y,
Que probemos las cosas
por tal, pecador,
no siempre es lo peor;
Sentí por las mujeres,
el bien y el mal sabed
a veces, gran amor.
y escoged lo mejor".
|
Bivac II
Àrea recreativa de La Panera - Estación del
Espinar - Ciutat de Segòvia
Fotos Bivac II >>
Amb l'arribada del sol ens
despertem deprés d'una plàcida
nit al parking de la Panera, ha
estat un plaer dormir just al
costat de la Venta del Cornejo,
evocant passatges del llibre que
ens acompanya al bivac, ahh i la
la temperatura ens ha respetat!,
i això per aquestos llocs, és
tot un privilegi.
 Després
d'esmorzar i llavar-nos la cara
al riu Moros (som o no som uns
auntentics privilegiats?),
aprofitem que disposem de
bastant temps per a fer una
petita pràctica de progreció en
muntanya. A l'entrada de la
"Garganta de la dehesa" hi ha un
talla focs amb un gran desnivell,
el que fem és practicar l'ascens
i descens carregats amb
motxilles i comprovem que si
caminem correctament som capaços
de progressar sense cansar-nos.
L'aprenentatge és una motivació
més als nostres bivacs, amb
aquest exercici tenim un bon
exemple.
El primer punt on hem d'arribar
aquesta segona jornada és al
poble de "La estación del
Espinar", allí hem d'agafar un
tren que ens portarà a Segòvia.
Caminem amb pas tranquil i en
poc més de tres quilometres
arribem al poble havent parat
abans una bona estona a una de
les fonts que hi ha al camí. A
"La estación" ens espera l'Open
de tenis, els internacionals
d'Espanya en pista ràpida, que
celebra aquest any la vint-i-tresena
edició del torneig. L'ambient és
magnífic; partits de tenis,
molta gent, paraetes, i fins i
tot Rubén i Roberto donàren sang
amb un bon gest de solidaritat.
 A
les 15:37h agafem el tren que en
vint minuts ens portarà a
Segòvia. En arribar recorrem els
carrers de la ciutat i busquem
el camping "Acueducto" (no
podria ser altre nom), a estes
hores de la vesprada apreta la
calor i en trobar la primera
font ens refresquem com Déu
mana. Una vegada al camping
montem el toldo que ens
resguardarà per a pasar la nit i
llavors fem dos coses, banyar-nos
a la piscina i cridar per
telèfon a casa tal i com teníem
previst. Entre unes coses i
altres es fa, en un no rés, hora
de sopar i decidim sopar a
l'aqüeducte i axí, amb el pícnic
a la ma, fem un passeig pels
carrers de Segòvia mentre poc a
poc esta fent-se de nit però la
claror encara ens permet divisar
a la llunyania el perfil de "La
mujer muerta", aquella serralada
que hem hagut de superar. En poc
més de mitja hora arribem al
centre de la ciutat, quedem tots
impressionats per la meravella
arquitectònica que contemplem.
Sopar a peus de l'aqüeducte és
una passada, aquest serà sens
dubte un dels moments que sempre
recordarem, l'ambient
immillorable, l'oratge perfecte,
el marc incomparable, tres hores
per a sopar, passejar i fer-nos
un bon grapat de fotos. A les
onze i mitja tornem al càmping i
d'aquesta manera acaba aquesta
segona jornada de bivac. |
Bivac III
Segovia (Aqüeducte-Catedral- Alcázar) - CENEAM (Valsaín) - Campament
Fotos Bivac III >>
 La
tercera jornada de bivac la
farem conjuntament amb
l'assemblea de xicotets. Un
parell d'autobusos ens
arrepleguen a tots a les portes
del càmping cap a les deu i ens
porten al centre de la ciutat.
Allí fem el bon dia baix del
mateix aqüeducte (un altre
moment memorable) i aleshores
comencem el ral·li del poble.
D'aquesta manera visitem jugant
els monuments més imprtants de
la ciutat; la casa dels pics, el
torreó de Lozoya, el convent del
corpus christi i com no, la
catedral i l'alcàzar.
És ací als jardins de l'Alcázar
on dinem, ho fem ràpid i tornem
a agafar els autobusos que ens
porten al CENEAM (Centre
Nacional d'Educació
Mediambiental) on visitem una
exposició que ens explica
l'entorn, veiem una projecció
sobre les estacions i el seus
efectes a la serra de Guadarrama
i finalment fem una ruta
ecològica molt interesant, un
parell de quilòmetres
reconeguent per equips els
diferents tipus de vegetació,
les accions dels animals sobre
la natura, les formacions
geologiques i els efectes del
pas de l'home.
Cap a les sis, després de
berenar, tornem al campament.
Han estat tres dies de bivac i
tres dies que certament no
oblidarem, cada excursió és una
aventura i enguany hem vist
moltes coses que guardarem per
sempre a la nostra motxilla de
records. |
|
