La primera jornada del bivac ens porta des del campament fins el punt més alt de tota la comarca, en realitat de tota la "Sierra de la Culebra", estem parlant de "Peña Mira" (1.243 metres sobre el nivell del mar). Des d'aquesta alçada prenem ràpidament consciencia del nom de la serra, veiem que vertaderament fa honor a la seua orografia amb un continu i suau "amunt i avall", un petit i serpentejant desnivell que salvarem sense massa dificultats. Turons, rieres, senders i camins entre boscos i clarianes,  tallafocs estrategicament dissenyats entre matolls, mates i arbustos baixos. També divisem pobles molt petits, carreteres precaries, pistes forestals, llacs i llacunes, tota mena d'explotacions agrícoles, per suposat la via del tren i fins i tot, si el dia és clar, des del mateix cim es pot arribar a veure la capital, Zamora.

La part inicial del bivac trancorre per una pista fosrestal, en ocasions baix l'ombra de pins i roures, que va seguint en tot moment per la part esquerra, la via del tren entre l'antiga estació de San Pedro de las Herrerías i l'estació de Linarejos. Just abans d'arribar a l'estació deixarem la pista, convertida ja en carretera, i enfilarem l'ascenció al cim per una senda ben definida entre els pics de "Peña larga" i "Peña redonda". Seran uns dos cents cinquanta metres de desnivell. Arribats a la part més alta ens quedarà ja l'últim caramull, una petita i perillosa enfilada que haurem de remuntar. Aprofitarem l'ocasió per a fer una pràctica d'escalada en roca, amb el corresponet ràpel d'uns 15 o 18 metres, d'aquesta manera salvarem aquest últim escull. Ho farem, això sí, despés d'haver recuperat forces.

Per la vesprada, després de recollir tot el material, ens quedarà agafar el tren que ens portarà a La Puebla de Sanabria. Per a això recorrerem els quatre quilòmetres que ens separen de l'estació. A les 20:15 minuts agafarem el tren i amb sols una parada arribarem a la nostra destinació.

Dinarem tots junts a la plaça del castell (s. XV), des d'on tenim una vista inmillorable de tot el que ens envolta, del poble, del riu Tera, de la seua vall i en difinitiva de gran part del terme municipal. Aquesta jornada serà un dia especial perquè no en moltes ocasions tenim l'oportunitat de visitar un poble com aquest. Ho farem sense massa càrrega a l'esquena però si amb la camara fotogràfica i el diari de ruta a la ma, doncs prendrem bona nota de tots els detalls que ens criden l'atenció. Tot açò donarà lloc després, a una activitat on haurem de contar allò que algú abans ens haurà contat. Serà divertit i segur que aprenem moltíssim.

La Puebla de Sanabria és un poble declarat conjunt històric artístic nacional, pas del camí de Santiago, poble xicotet amb un gran llegat monumental important, i un espai natural certament notable. De traçat mediaval amb  eixe sabor especial que sols saben trasmetre aquells pobles de muntanua que han sabut conservar la seua arquitectura tradicional. Carrer rústics, palaus, el castell, les muralles, els ponts, els balcons, les façanes...