Agost de 1991: Espanya està a punt de veure's immersa en la febre de les vídeo càmeres domèstiques. En eixe moment encara no havien triomfat els programes de televisió que exhibien accidents casolans i accidents de trànsit (junt amb altres tipus d'accidents de la dignitat humana), però al Centre ja disposàvem d'una càmera de vídeo: la de Joanvi Cuquerella (Cuqui), i anàvem a dur a terme l'experiment d'intentar atrapar en imatges l'esperit del campament.


El Campament de Guardamar era el nostre objectiu; com quedaria un campament vist per la tele?

El responsable directe del projecte (i de la seua complicada post producció) fou el mateix Joanvi, el qual va dissenyar el "vídeo" com si es tractava d'un temari audiovisual, on s'anaven a oferir tots els dies de forma correlada i es detallarien totes les activitats realitzades. Aquestes gravacions deixarien moments inoblidables per a la història dels Júniors; uns es van veure a la cinta "oficial" ...... i altres no.
 
La finalitat inicial de la gravació fou exclusivament la d'esdevindre testimoni històric en un suport distint als habituals, però després de veure el resultat vàrem decidir que allò s'havia de compartir amb els pares i xiquets del Centre.
 
Es va posar a la venda una edició limitada de x còpies al preu de x ptes. i, per tal de presentar el vídeo pensàrem que el més adient era fer-ho durant un sopar. Dit i fet; aprofitant que en eixe moment el centre "començava a complir" els seus primers 10 anys d'existència, vàrem fer unes targetes d'invitació amb l'inscripció de "X ANIVERSARI" ben gran per tal de convidar a tots aquells que tenien alguna cosa que veure amb l'associació. Era el mes d'octubre.
 
Aquell concorregut sopar, en el que res del que va ocórrer passarà a la història, va significar l'inici d'un tipus d'activitat que aniria consolidant-se a mesura que passaven els anys: un sopar que serviria com a reclam per tal d'atraure a pares i mares a la reunió on es presenta l'activitat més important del Centre: el Campament d'Estiu.